Samarcanda

Samarcanda: entre la història monumental i els ocells de la Ruta de la Seda

Aprofitant un congrés de tricologia a l’Uzbekistan, he pogut fer un parell de dies de turisme per la mítica ciutat de Samarcanda. Com no podia ser d’altra manera, m’hi he emportat els prismàtics i la meva Sony RX10 IV per intentar immortalitzar algun dels ocells locals.

La llista de targets per a la regió és llarga, però com que no disposava de temps per sortir de l’entorn urbà, sabia d’entrada que no seria fàcil afegir un gran nombre de lifers al sarró.

El primer dia vaig arribar a les sis de la matinada, bastant cansat i pràcticament sense haver dormit. Després de descansar un parrell d’hores a l’hotel, ens van portar a fer un primer tour per la ciutat.

Una mica de context sobre Samarcanda

La gran mesquita de Bibi-Xonim

Samarcanda és la segona ciutat més gran de l’Uzbekistan i la capital de la província homònima, amb una població de més de 400.000 habitants. La majoria dels seus pobladors són tadjiks i parlen tadjik —una llengua molt similar al persa escrita en alfabet ciríl·lic—però la majoria de metges parlaven Uzbek tot i que aquest congrés es feia en rus. Un bon embolic lingüístic. A mi m’agrada sempre fer una petita introducció en la llengua local sempre que soc fora de casa i en aquesta ocasió em va costar molt saber en quina llengua ho havia de fer.. al final ho vaig fer un Uzbek.

Ubicada a 702 metres d’altitud, la ciutat destaca principalment per la seva posició central en la històrica Ruta de la Seda, la via que connectava la Xina amb Occident. Avui dia és el segon centre industrial del país; una urbs gran i moderna que, alhora, conserva l’essència d’haver estat una de les grans capitals de l’antiguitat. L’any 2001, la UNESCO va inscriure bona part dels seus monuments a la llista del Patrimoni de la Humanitat.

Alexandre el Gran, l’any 329 aC, la va descriure així: «Tot el que he sentit sobre la bellesa de Samarcanda és cert, tret que encara és més bella del que mai hagués pogut imaginar». Més tard, el cèlebre viatger àrab Ibn Battuta la va definir com una de les ciutats més grans i fascinants del món.

Un resum de la seva història:

• L’antiguitat i Alexandre el Gran: Fundada fa més de 2.500 anys amb el nom de Maracanda, va ser la pròspera capital de la regió de la Sogdiana. L’any 329 aC va ser conquerida per Alexandre el Gran.
• El cor de la Ruta de la Seda: Gràcies a la seva ubicació estratègica entre Àsia Central, la Xina i la Mediterrània, es va convertir en un dels punts de comerç i intercanvi cultural més importants de tota Àsia.
• L’arribada de l’Islam: Al segle VIII va ser conquerida pels àrabs, fet que va introduir l’islam i la va convertir en un gran centre intel·lectual i religiós.
• La destrucció mongola: L’any 1220, l’exèrcit de Genghis Khan la va conquerir i la va devastar gairebé per complet.
• L’època daurada de Tamerlà (Segles XIV-XV): A finals del segle XIV, el conqueridor Tamerlà (Amir Timur) la va triar com a capital del seu imperi i hi va portar els millors artesans i arquitectes d’Àsia. Aquest va ser el seu moment de màxim esplendor, amb la construcció de les grans mesquites, madrasses i mausoleus de cúpules blaves. Per als uzbeks, Amir Timur és el gran heroi nacional, de manera similar al paper de Genghis Khan a Mongòlia (com ja vaig comentar a l’entrada del blog sobre el viatge a Mongòlia). Per tot arreu hi ha estàtues i referències a la seva figura.
• Etapa russa i modernitat: Amb l’obertura de les rutes marítimes, la Ruta de la Seda va entrar en declivi. Al segle XIX la ciutat va ser integrada a l’Imperi Rus i posteriorment a la Unió Soviètica, fins a la independència de l’Uzbekistan el 1991.

Primeres passejades i el primer lifer

La plaça Registan

La ciutat és magnífica, un veritable espectacle visual. De bon matí vam visitar la mítica Plaça del Registan, la icona indiscutible de Samarcanda. Es tracta d’un espai monumental flanquejat per tres majestuoses madrasses revestides de mosaics blaus i daurats: la Madrassa d’Ulugh Beg, la Madrassa Sher-Dor i la Madrassa Tilya-Kori. També vam anar a la Necròpolis de Shah-i-Zinda, un passadís impressionant de mausoleus i tombes amb un treball de ceràmica blau veritablement excepcional.

Durant aquest trajecte urbà em van anar acompanyant un bon grapat de mainàs comuns (Acridotheres tristis) i, com era d’esperar, moltes tórtores del Senegal (Spilopelia senegalensis). Com a observacions destacades a la ciutat, vaig poder veure un mosquiter de Hume (Phylloscopus humei), un tallarol xerraire (Curruca curruca) i un passerell de gorja negra (Acanthis flammea).

Però la gran sorpresa del matí va ser el meu primer lifer del viatge: un magnific pica-soques roquer oriental (Sitta tephronota).

A la tarda, amb temps lliure, vaig aprofitar per apropar-me a un parc urbà on vaig poder gaudir d’una cuereta blanca emmascarada (Motacilla alba personata), la subespècie pròpia d’Àsia Central. Aquesta cuereta és una mica  especial:

• Patró del cap: A diferència de la nostra subespècie nominal (M. a. alba), la cara no és completament blanca. Presenta un «antifaç» o màscara negra molt marcats que connecten el capell i lagola negra, deixant un anell o franja blanca ben definida al voltant de l’ull i el front.

• Panell alar: Presenta una quantitat de blanc molt més extensa a les cobertores alars i remiges que la cuereta blanca europea, formant un panell pràcticamente blanc al costat del cos.

Entre ponències i un santuari d’ocells privat

L’endemà tocava complir amb les obligacions acadèmiques. Em vaig passar bona part del dia tancat a la sala de congressos fent les meves presentacions i escoltant les dels altres companys.

Però a la tarda ens van preparar una visita ben curiosa: el bird sanctuary privat d’una família d’origen iranià. Dins del seu jardí han muntat una mena de pati cobert amb una xarxa on mantenen més de 40 espècies diferents d’ocells de la regió. Amb el seu anglès bastant macarrònic la comunicació no va ser fàcil, però vaig poder fer algunes fotografies interessants de l’oriol de l’Índia (Oriolus kundoo), del [afegir espècie] i del [afegir espècie].

Més tard vam visitar un taller tradicional de fabricació de paper fet a mà molt interessant i la gegantina Mesquita de Bibi-Xonim / Complex d’Al Bukhari, on vam poder fer unes fotos fantàstiques al capvespre.

Monuments, gastronomia i l’última sorpresa en vol

I encara em va quedar un darrer dia lliure per acabar de recórrer la ciutat. Vam visitar el magnífic Mausoleu Gur-e Amir, la tomba de Tamerlà i dels seus descendents, on destaca la seva cúpula estriada de color turquesa i un interior impressionant decorat amb pa d’or i marbre.

A continuació vam fer una escapada al Siyob Bozori (Bazar de Siab), el mercat tradicional més viu i concorregut de Samarcanda. És el lloc ideal per perdre’s entre parades de fruita seca, espècies, dolços locals i el famós pa de Samarcanda (non). D’allà em vaig emportar com a record un plat tradicional de ceràmica que de ben segur ens portarà grans memòries cada vegada que el treiem a taula a casa per servir un dels nostres arrossos.

Pel que fa a la gastronomia, és rica i variada. Vam provar el plat estrella per excel·lència: el plov (o osh), un arròs cuinat en un gran calderó de ferro (kazan) amb carn de xai o vedella, pastanaga groga, ceba, cigrons, panses i comí. A Samarcanda es prepara en capes sense remenar durant la cocció, la qual cosa li dona una textura molt especial.

Eixint del mercat i amb la panxa plena, vam visitar una nova necròpolis. Va ser allà on vaig tenir un altre gran moment ornitològic del viatge: un magnífic aufrany (Neophron percnopterus) en vol sobre el cementiri, acompanyat d’un grapat d’abellerols (Merops apiaster) —que, tot i no ser abellerols perses (Merops persicus), els quals són habituals a la regió, van oferir un espectacle magnífic.

L’endemà al matí vam emprendre el viatge cap a l’aeroport amb la retina plena de les imatges d’aquesta ciutat extraordinària. En total he pogut registrar 47 espècies diferents d’ocells durant aquesta breu estada a l’Uzbekistan, sumant 5 lifers a la meva llista personal: Oriol de l’Índia (Oriolus kundoo), Pinsà ala-roig asiàtic (Rhodopechys sanguineus), Cadernera oriental (Carduelis caniceps), pica-soques roquer oriental (Sitta tephronota) i el Gafarró frontvermell (Serinus pusillus).

Aquí poso la llista dels ocells que he pogut veure a Samarcanda:

• Guatlla comuna (Coturnix coturnix)

• Perdiu chukar (Alectoris chukar)

• Colom roquer (Columba livia)

• Tudó (Columba palumbus)

• Tórtora eurasiàtica (Streptopelia turtur)

• Tórtora rogenca (Streptopelia orientalis)

• Tórtora turca (Streptopelia decaocto)

• Tórtora del Senegal (Spilopelia senegalensis)

• Ballester comú (Tachymarptis melba)

• Mussol banyut (Asio otus)

• Blauet comú (Alcedo atthis)

• Falcó pelegrí (Falco peregrinus)

• Oriol de l’Índia (Oriolus kundoo)

• Drongo reial (Dicrurus macrocercus)

• Monarca del paradís de l’Índia (Terpsiphone paradisi)

• Garsa eurasiàtica (Pica pica)

• Cornella negra (Corvus corone)

• Mallerenga capblanca (Cyanistes cyanus)

• Mallerenga carbonera (Parus major)

• Busqueta de Sykes (Iduna rama)

• Oreneta comuna (Hirundo rustica)

• Mosquiter de Hume (Phylloscopus humei)

• Tallarol xerraire (Curruca curruca)

• Xerraire gorjanegre (Pterorhinus chinensis)

• Pica-soques roquer oriental (Sitta tephronota)

• Estornell comú (Sturnus vulgaris)

• Mainà comú (Acridotheres tristis)

• Merla comuna (Turdus merula)

• Papamosques gris (Muscicapa striata)

• Rossinyol comú (Luscinia megarhynchos)

• Bitxac negre (Saxicola caprata)

• Còlit gris (Oenanthe oenanthe)

• Còlit isabelí (Oenanthe isabellina)

• Pardal comú (Passer domesticus)

• Cuereta blanca (Motacilla alba)

• Pinsà mec (Fringilla montifringilla)

• Pinsà rosat de Blyth (Carpodacus grandis)

• Pinsà ala-roig asiàtic (Rhodopechys sanguineus)

• Pinsà del desert (Rhodospiza obsoleta)

• Verdum europeu (Chloris chloris)

• Passerell eurasiàtic (Linaria cannabina)

• Passerell gorjanegre septentrional (Acanthis flammea)

• Cadernera oriental (Carduelis caniceps)

• Gafarró frontvermell (Serinus pusillus)

• Lluer eurasiàtic (Spinus spinus)

• Lluer de capell (Spinus atriceps)

• Sit de Stewart (Emberiza stewarti)

• Ocell sedós europeu/del Japó (Bombycilla garrulus/japonica)

Mallerenga capblanca

(Cyanistes cyanus)



Edat: Adult
Sexe: Indeterminat
Observació: Aturat
Freqüencia: Ocell comú
Tipus d'observació: Vist
Hàbitat: Bosc
Zona geogràfica: Samarcanda
Comentaris: Un ocell preciós. El vaig veure a Mongòlia pero molt mes brut de plomatge. Aquí mostra tota la seva puresa!!

Mallerenga capblanca

(Cyanistes cyanus)



Edat: Adult
Sexe: Indeterminat
Observació: Aturat
Freqüencia: Ocell comú
Tipus d'observació: Vist
Hàbitat: Bosc
Zona geogràfica: Samarcanda

Bitxac negre

(Saxicola caprata)



Edat: Adult
Sexe: Indeterminat
Observació: Aturat
Freqüencia: Ocell comú
Tipus d'observació: Vist
Hàbitat: Bosc
Zona geogràfica: Samarcanda

Bitxac negre

(Saxicola caprata)



Edat: Adult
Sexe: Indeterminat
Observació: Aturat
Freqüencia: Ocell comú
Tipus d'observació: Vist
Hàbitat: Bosc
Zona geogràfica: Samarcanda

Cadernera oriental

(Carduelis caniceps)



Edat: Adult
Sexe: Indeterminat
Observació: Aturat
Freqüencia: Ocell comú
Tipus d'observació: Vist
Hàbitat: Urbans
Zona geogràfica: Catalunya / Alt Camp

Cadernera oriental

(Carduelis caniceps)



Edat: Adult
Sexe: Indeterminat
Observació: Aturat
Freqüencia: Ocell comú
Tipus d'observació: Vist
Hàbitat: Bosc
Zona geogràfica: Samarcanda

Còlit gris

(Oenanthe oenanthe)



Edat: Adult
Sexe: Indeterminat
Observació: Aturat
Freqüencia: Ocell comú
Tipus d'observació: Vist
Hàbitat: Urbans
Zona geogràfica: Samarcanda

Cuereta blanca emmascarada

(motacilla alba personata)



Edat: Adult
Sexe: Indeterminat
Observació: Aturat
Freqüencia: Ocell comú
Tipus d'observació: Vist
Hàbitat: Urbans
Zona geogràfica: Samarcanda
Comentaris: Una cuereta blanca emmascarada (motacilla alba personata)

Cuereta blanca emmascarada

(motacilla alba personata)



Edat: Adult
Sexe: Indeterminat
Observació: Aturat
Freqüencia: Ocell comú
Tipus d'observació: Vist
Hàbitat: Urbans
Zona geogràfica: Samarcanda
Comentaris: cuereta blanca emmascarada (motacilla alba personata)

Gafarró de front vermell

(Serinus pusillus)



Edat: Adult
Sexe: Indeterminat
Observació: Aturat
Freqüencia: Ocell comú
Tipus d'observació: Vist
Hàbitat: Urbans
Zona geogràfica: Samarcanda

Lluer de casquet

(Spinus atriceps)



Edat: Adult
Sexe: Indeterminat
Observació: Aturat
Freqüencia: Ocell comú
Tipus d'observació: Vist
Hàbitat: Bosc
Zona geogràfica: Samarcanda
Comentaris: En une menjadora a la ciutat

Mallerenga capblanca

(Cyanistes cyanus)



Edat: Adult
Sexe: Indeterminat
Observació: Aturat
Freqüencia: Ocell comú
Tipus d'observació: Vist
Hàbitat: Urbans
Zona geogràfica: Samarcanda

Mainà comú

(Acridotheres tristis)



Edat: Adult
Sexe: Indeterminat
Observació: Aturat
Freqüencia: Ocell comú
Tipus d'observació: Vist
Hàbitat: Urbans
Zona geogràfica: Samarcanda

Mainà comú

(Acridotheres tristis)



Edat: Adult
Sexe: Indeterminat
Observació: Aturat
Freqüencia: Ocell comú
Tipus d'observació: Vist
Hàbitat: Urbans
Zona geogràfica: Samarcanda
Comentaris: Un Mainà comú amb els preciosos mosacis blaus al darrera de les mesquites de Samarcanda.

Monarca del paradís asiàtic

(Terpsiphone paradisi)



Edat: Adult
Sexe: Indeterminat
Observació: Aturat
Freqüencia: Ocell comú
Tipus d'observació: Vist
Hàbitat: Bosc
Zona geogràfica: Samarcanda

Merla

(Turdus merula)



Edat: Adult
Sexe: Indeterminat
Observació: Aturat
Freqüencia: Ocell comú
Tipus d'observació: Vist
Hàbitat: Bosc
Zona geogràfica: Samarcanda
Comentaris: No se si es una merla leucistica o un altre ocell...

Monarca del paradís asiàtic

(Terpsiphone paradisi)



Edat: Adult
Sexe: Indeterminat
Observació: Aturat
Freqüencia: Ocell comú
Tipus d'observació: Vist
Hàbitat: Bosc
Zona geogràfica: Samarcanda

Pinsà del desert

(Rhodospiza obsoleta)



Edat: Adult
Sexe: Indeterminat
Observació: Aturat
Freqüencia: Ocell comú
Tipus d'observació: Vist
Hàbitat: Semi-estepàries
Zona geogràfica: Samarcanda
Comentaris: No tinc clar si es pinsà ala roig o del desert....

Oriol de l'índia

(Oriolus kundoo)



Edat: Adult
Sexe: Indeterminat
Observació: Aturat
Freqüencia: Ocell comú
Tipus d'observació: Vist
Hàbitat: Bosc
Zona geogràfica: Samarcanda
Comentaris: l'oriol de l'india (Oriolus kundoo) mascle

Oriol de l'índia

(Oriolus kundoo)



Edat: Adult
Sexe: Indeterminat
Observació: Aturat
Freqüencia: Ocell comú
Tipus d'observació: Vist
Hàbitat: Bosc
Zona geogràfica: Samarcanda
Comentaris: Aqui podem veure la femella al davant i el mascle al darrera de l'oriol de l'india (Oriolus kundoo)

Ocell sedós comú

(Bombycilla garrulus)



Edat: Adult
Sexe: Indeterminat
Observació: Aturat
Freqüencia: Ocell comú
Tipus d'observació: Vist
Hàbitat: Urbans
Zona geogràfica: Samarcanda
Comentaris: amb un pinsà ala roig

Pinsà mec

(Fringilla montifringilla)



Edat: Adult
Sexe: Indeterminat
Observació: Aturat
Freqüencia: Ocell comú
Tipus d'observació: Vist
Hàbitat: Urbans
Zona geogràfica: Samarcanda

Pinsà mec

(Fringilla montifringilla)



Edat: Adult
Sexe: Indeterminat
Observació: Aturat
Freqüencia: Ocell comú
Tipus d'observació: Vist
Hàbitat: Urbans
Zona geogràfica: Samarcanda

Rossinyol comú

(Luscinia megarhynchos)



Edat: Adult
Sexe: Indeterminat
Observació: Aturat
Freqüencia: Ocell comú
Tipus d'observació: Vist
Hàbitat: Bosc
Zona geogràfica: Samarcanda

Sit de Stewart

(Emberiza stewarti)



Edat: Adult
Sexe: Indeterminat
Observació: Aturat
Freqüencia: Ocell comú
Tipus d'observació: Vist
Hàbitat: Bosc
Zona geogràfica: Samarcanda

Tórtora del Senegal

(Spilopelia senegalensis)



Edat: Adult
Sexe: Indeterminat
Observació: Aturat
Freqüencia: Ocell comú
Tipus d'observació: Vist
Hàbitat: Urbans
Zona geogràfica: Samarcanda