Després de la sortida Ornitològica a Xipre on ens vàrem conèixer amb en Mike vàrem decidir de fer un nou viatge plegats i vam visitar Fuerteventura i ara repetim una nova aventura al Marroc. En Mike te una gran capacitat d’organització com diu ell -hauria de tenir una agència de viatges es diria O’neil Tours!!
Avui és l’últim dia. Ens llevem a Galveston abans no surti el sol i amb molta antelació ens plantem al ferri que ens dura a High island. El trajecte es curt i veiem sortir el sol travessant el canal. Fem una primera aturada a Bolivar Flats Shorebird Sanctuary on podem veure les Primeres garses de mar americanes que son un bimbo per a mi. Son ben diferents de les nostres ja ho crec!
Ens llevem a les sis ja sense gens de jetlag i amb un cafetó infernal marxem cal al Galveston Island State Park. Encara no han obert la barrera i ens toca fer temps per poder entrar. En poca estona podem presenciar un espectacle brutal: un Skimmer o bec de tisora lliscant sobre un llac en calma amb el seu mètode tant peculiar de pescar. Som els únics a la zona i amb tota la calma puc fer un grapat de fotos i vídeos!
Avui ens llevem a Austin a les 6 i es el primer dia que el jetlag m’ha deixar dormir fins a que sonés el despertador visca! Fem un cafè al mateix motel i marxem decidits cap al primer hotspot del dia al WG Jones State forest per poder veure el picot que ens falta el Red-cockaded Woodpecker (Dryobates borealis)
Comencem al dia encara fosc i avui després de les tempestes el dia es ben frescot a Austin. Retornem allà on la pedregada ens va fer marxar pitant a Balcones canyon lands I després de molt voltar aconseguim veure el famós endèmic de Texas el Black Capped vireo. Marxem mooolt contents després de la troballa i anem a Cow Creek road on podem veure el segon endemisme de Texas el mític Golden-Cheeked warbler.
Em llevo a les 4 del matí a Dallas amb una tempesta que ha deixat la ciutat col·lapsada. Arribo a Austin abans de les 8 del matí plovent a bots i barrals serà impossible fer birding amb aquest temps. Quina malícia!! En Forrest, el meu guia, ja m’espera i em ve a recollir. Es un noi molt trempat i amable, una mica sobreactuat com són els ianquis però molt empàtic sense cap dubte.
He pogut gaudir d'un viatge a Texas aprofitant un congrés mèdic. Com que he vist molts ocells ho divideixo en sis dies diferents per que no sigui massa feixuc. Aquí teniu el contingut del primer dia a la reserva de Hagerman.
Amb la colla habitual dels Ornitoreptes fem una sortida fantàstica al congost de Collegats entre la Pobla de Segur i Gerri de la Sal. Un dia més que rodó…. pòquer de carronyaires, pela-roques, merla d’aigua i sisons és per caure de cul però…….. el millor l’equipàs i amb el Sergi davant👏🏽👏🏽👏🏽👏🏽
THE NORTH AMERICAN BIRD GUIDEEs una guia super complerta amb uns làmines extraordinàries i amb un contingut molt ben el.laborat i treballat per tal que sigui d’ajuda a les persones apassionades d’ocells als USA.
Es probalment l’quivalent a la nosrtra Collins per europa i de fet és el llibre que mes copies ha venut als USA en aquest camp.
Aquesta és la segona edició on l’autor el gran David Sibley ha afegit un grapat de noves espècies.
Les ilustracions son grans i molt ben fetes i els mapes molt acurats.
Només te una pega: és un mica grossa i feixuga i com a guia de camp es quasi al límit de no portar-la al damunt. Pesa gairebé 1,5 kg!
Jo aquesta vegada que marxo a Texas me l’emporto però de cara al futur no se pas que faré.
Ja n’anirem […]
COLLINS FIELD GUIDE: BIRDS OF NORTH AMERICAAquesta és una guia interessant.
Es molt compacte i molt portable
Pesa poc i és de format reduït
Potser els mapes son una mica massa justos i no hi ha massa informació sobre diferents plomatges i ocells no tant comuns
Però sense cap dubte és una bona primera aproximació als ocells d’Amèrica del Nord.
L’he comprada de segona mà i m’ajuda a preparar el proper viatge a Texas al més d’Abril del 24, d’aquí a un mes.