La perdiu blanca, mussola, pollassa pàl·lida o perdiu de neu (Lagopus muta) és un ocell gal·liforme de la família dels tetraònids.
Aquest dimoni de perdiu és fins avui l’ocell que més esforços m’ha costat.
Vaig pujar 5 vegades a dos cims de la cerdanya on altres persones l’havien reportada sense èxit.
Finalment gràcies a l’ajuda del Carles Carboneras finalment la vaig poder veure i gaudir.
Vàrem trobar plomes i cagallons que ens van indicar la zona i vàrem necessitar 8 hores per poder veure un únic exemplar.
El moment de poder-la detectar (Obviament la va veure en Carles) va ser màgic i ens vem quedar aturats sense gairebé respirar.
Ens varem ajupir a terra i d’allà mateix la varem gaudir i retratar!
Sort que duiem bones òptiques!
Varem ser super respectuosos i la varem retratar de lluny.
L’ocell no es va aixecar ni tant sols es va moure per evitar-li un desgast innecessari d’energia que l’hivern necessita per poder mantenir la temperatura.
Ambdós sexes tenen ventre i ales blanques, però el mascle té una taca negra a l’ull i els costats de la cua també de color negre.
La resta del plomatge canvia de color segons l’estació (és la mateixa adaptació que s’observa a la llebre polar –Lepus arcticus– i a la guineu àrtica –Vulpes lagopus-), per ajudar-los a passar desapercebuts, tant a l’estiu com a l’hivern.
També cal dir que entre un tipus de plomatge i l’altre les perdius blanques llueixen un vestit híbrid, que correspondrà a un estat intermedi entre els definitius de l’època, o sigui un plomatge indefinit de primavera o tardor.
Es de format delicat i relativament petit (35 cm).
Mostra una millora a les potes per poder-se desplaçar, sense enfonsar-se, per damunt de la neu (plomes que li cobreixen els dits, les quals augmenten la superfície de contacte).
Una enorme alegria amb l’objectiu aconseguit aquí en Carles i un servidor.
Similar al gall fer pel fet que ambdues espècies provenen del pleistocè, amb plomes dobles que li permeten aguantar el fred, té un aspecte críptic blanquinós a l’hivern que el fa mimètic en els entorns nevats dels cims on es troba.
Hàbitat:
Ocupa el medi subnival i nival, l’anomenat estatge alpí, per damunt del límit de l’arbrat. L’altitud mínima del seu hàbitat varia segons les exposicions i característiques climàtiques de cada lloc. Així, en els Pirineus orientals, amb una influència mediterrània més elevada, se situa per damunt dels 2.300 m; en els Pirineus centrals per damunt dels 2.200 m i en el vessant nord, amb una influència atlàntica més gran, baixa fins als 2.100 m.
Els nius s’instal·len directament al terra. Els polls, un cop neixen, marxen del niu i cap a començaments del mes d’agost podem trobar ja les femelles acompanyades dels petits. Durant l’estiu i la tardor romanen en grups més o menys nombrosos i pugen cap a zones més elevades. Amb l’arribada de l’hivern es trenquen aquests grups i les perdius romanen, soles o en parelles, en zones on hi puguin trobar neu per refugiar-se i pernoctar, i a prop de zones ventades, sense neu, on es puguin alimentar.
És una espècie sedentària que viu tot l’any al medi alpí. Per adaptar-se a les dures condicions climàtiques que es produeixen en aquestes zones, té pràcticament tot el cos cobert per unes plomes especials.
Distribució:
Les glaciacions que es van produir en el quaternari, fa ja 18.000 o 20.000 anys, van portar aquesta espècie fins a les nostres contrades. La posterior retirada del gel la va deixar aïllada als Pirineus. Actualment, constitueix la població més meridional d’Europa i la més propera es troba als Alps. Es tracta a més d’una subespècie diferent: Lagopus muta pyrenaica
A partir de la pàgina del SIOC (Servidor d’informació ornitològica de Catalunya) he pogut extreure aquestes dues gràfiques que penso que resulten prou interessants:
En la primera (Mapa d’abundàcnia) es pot observar la probabilitat de detectar l’espècie a cada quadrat de 500 m en el període reproductor (anys 2015-2018), incloses àrees de campeig i localitats on es troben individus no reproductors. S’ha generat amb tècniques de modelització a partir de les dades dels mostratges estandarditzats de quadrats UTM 1×1 km.
En la segona (Gràfic de distribució altitudinal) es veu el gràfic de presència de la perdiu blanca en base a l’alçada. Aquest mostra la freqüència d’aparició de les espècies en rangs altitudinals de 200 m en període reproductor (anys 2015-2018).
Aquest més de gener i per culpa del canvi climàtic, pràcticament no hi ha neu als cims del pirineu. Clarament aixo suposa un enorme risc per a l’extinció d’aquesta espècie i el valor simbòlic que això té. D’alguna manera, aquesta perdiu és el nostre ós blanc. I si segueix tot com aquest hivern, dubto que aguanti més de 20-30 anys.
Per cert al Departament de Territori de la Generalitat es pot sol.licitar un permis especial per poder retratar fauna protegida. Jo ja ho he fet, aquí us deixo l’enllaç.
Perdiu blanca
(Lagopus muta)
Edat: Adult
Sexe: Mascle
Observació: Aturat
Freqüencia: Raresa
Tipus d'observació: Vist
Hàbitat: Alta muntanya
Zona geogràfica: Catalunya / Cerdanya
Comentaris: La perdiu blanca (Lagopus muta) pot resultar molt mimètica Usa el seu canvi de plomatge totalment blanca a l'hivern i de color de pedra a l'estiu per passar ben desapercebuda. Aquí va ser el primer moment en la que la vàrem detectar... la veritat es que costa una mica de veure!
Perdiu blanca
(Lagopus muta)
Edat: Adult
Sexe: Mascle
Observació: Aturat
Freqüencia: Ocell comú
Tipus d'observació: Vist
Hàbitat: Alta muntanya
Zona geogràfica: Catalunya / Cerdanya
Comentaris: Els cagallons de la perdiu blanca ens poden ajudar a detectar la zona on habita. Les perdius van més amunt o avall de la muntanya en base a les condicions metereològiques i no sempre resulta fàcil de poder saber on son.
Perdiu blanca
(Lagopus muta)
Edat: Adult
Sexe: Mascle
Observació: Aturat
Freqüencia: Raresa
Tipus d'observació: Vist
Hàbitat: Alta muntanya
Zona geogràfica: Catalunya / Cerdanya
Comentaris: La perdiu blanca (Lagopus muta) pot resultar molt mimètica I usa el seu canvi de plomatge totalment blanca a l'hivern i de color de pedra a l'estiu per passar ben desapercebuda. Aquesta franja negra que uneix l'ull amb el bec ens delata que es tracta d'un mascle. Si no gira el cap pot passar del tot per una clapa de neu. A la primavera transitòriament te un plomatge pigallat mig blanc mig marronós que també la fa molt atractiva.
Perdiu blanca
(Lagopus muta)
Edat: Adult
Sexe: Mascle
Observació: Aturat
Freqüencia: Raresa
Tipus d'observació: Vist
Hàbitat: Alta muntanya
Zona geogràfica: Catalunya / Cerdanya
Comentaris: La perdiu blanca (Lagopus muta) pot resultar molt mimètica I usa el seu canvi de plomatge totalment blanca a l'hivern i de color de pedra a l'estiu per passar ben desapercebuda. Quina preciositat d'ocell.
Perdiu blanca
(Lagopus muta)
Edat: Adult
Sexe: Mascle
Observació: Aturat
Freqüencia: Raresa
Tipus d'observació: Vist
Hàbitat: Alta muntanya
Zona geogràfica: Catalunya / Cerdanya
Comentaris: La perdiu blanca (Lagopus muta) pot resultar molt mimètica I usa el seu canvi de plomatge totalment blanca a l'hivern i de color de pedra a l'estiu per passar ben desapercebuda. Aquí es pot veure amb detall la franja negra que uneix l'ull amb el bec i que ens delata que es tracta d'un mascle.
Perdiu blanca
(Lagopus muta)
Edat: Adult
Sexe: Mascle
Observació: Aturat
Freqüencia: Raresa
Tipus d'observació: Vist
Hàbitat: Alta muntanya
Zona geogràfica: Catalunya / Cerdanya
Comentaris: La perdiu blanca (Lagopus muta) pot resultar molt mimètica I usa el seu canvi de plomatge totalment blanca a l'hivern i de color de pedra a l'estiu per passar ben desapercebuda. Aquesta franja negra que uneix l'ull amb el bec ens delata que es tracta d'un mascle.
Perdiu blanca
(Lagopus muta)
Edat: Adult
Sexe: Mascle
Observació: Aturat
Freqüencia: Raresa
Tipus d'observació: Vist
Hàbitat: Alta muntanya
Zona geogràfica: Catalunya / Cerdanya
Comentaris: La perdiu blanca (Lagopus muta) pot resultar molt mimètica I usa el seu canvi de plomatge totalment blanca a l'hivern i de color de pedra a l'estiu per passar ben desapercebuda. Si no li veus el bec sembla ben be una clapa de neu
Perdiu blanca
(Lagopus muta)
Edat: Adult
Sexe: Mascle
Observació: Aturat
Freqüencia: Raresa
Tipus d'observació: Vist
Hàbitat: Alta muntanya
Zona geogràfica: Catalunya / Cerdanya
Comentaris: La perdiu blanca (Lagopus muta) pot resultar molt mimètica I usa el seu canvi de plomatge totalment blanca a l'hivern i de color de pedra a l'estiu per passar ben desaparcebuda.
Perdiu blanca
(Lagopus muta)
Edat: Adult
Sexe: Mascle
Observació: Aturat
Freqüencia: Ocell comú
Tipus d'observació: Vist
Hàbitat: Alta muntanya
Zona geogràfica: Catalunya / Cerdanya
Comentaris: Les plomes de la perdiu blanca són dobles per aguantar millor el fred. Té un aspecte críptic blanquinós a l’hivern que el fa mimètic en els entorns nevats dels cims on es troba. Similar al gall fer pel fet que ambdues espècies provenen del pleistocè i tenen els "peus peluts" i les plomes dobles.