He pogut llegir aquesta aventura durant les vacances de Nadal del 23 i m’ha semblat una lectura apassionant.

Els capítols son molt curs i estan escrits en una prosa molt directe que et va venir ganes de seguir llegint. En un parell de tardes ho he tingut enllestit.

Hi surten molts personatges reals de l’època com en Jordi Sargatal o l’Ernest Lluc i la proximitat dels llocs fa realment dubtar de si és una història verídica o no.

Parla de la Pleta i probablement s’inspira en la Pletera i als aiguamolls de la Gola del Ter i del Fluvià on es va poder aturar un enorme projecte gràcies a l’actuació dels grups ecologistes joves.

L’acció passa al poble fictici de Vilavella que el nom fa pensar en Torroella (el poble de l’autor) però crec que la gran barreja que fa de realitat i ficció fa que el text tingui encara més gràcia.

En Miquel Riera en aquesta novel.la ha estat capaç de teixir un fil argumental amb una traça captivadora.

L’autor ens situa la novel.la al maig del 78. En el moment en que es redacta la constitució i els polítics que hi surten es corresponen amb l’epoca. Els ajuntaments encara estan dirigits pels alcaldes franquistes i tots tenen pressa per rematar les coses que els hi poden convenir abans la generalitat no comenci a tenir competència sobre les actuacions urbanístiques que poden no complir del tot les normes…

A mi m’ha fet dubtar que fins i tot en Genis, el protagonista del llibre, no vulgui ser una mica autobiogràfic ja que ell era de família de pagés o que de jove en Miquel Riera també havia tingut aficions ornitològiques.

Us deixo la ressenya del llibre fet pel propi editorial.

Per mi ha estat un enorme plaer de llegir!

Enhorabona al Miquel Riera i a l’Isabel Martí un tàndem guanyador!

Un retrat de la Costa Brava de finals dels anys setanta, quan alguns plans urbanístics van destrossar la primera línia de costa.

A Vilavella, un poble de l’Empordà, en Nandu Sureda, l’últim alcalde franquista, mou tots els fils d’un règim que agonitza per tirar endavant una gran urbanització que destruirà una zona d’aiguamolls, clau en la migració de molts ocells. En Genís Amer, un jove ornitòleg, lidera l’oposició al projecte urbanístic amb l’ajuda d’uns partits polítics locals que, malgrat tot, semblen més interessats en les imminents primeres eleccions municipals democràtiques que no pas en la lluita ecologista.

«La llosa del poder i la repressió franquista els havia caigut a sobre amb tot el seu pes. Feia dos anys i mig que havia mort el dictador, però les costures del règim es mantenien ben fermes. Atado y bien atado, havia dit Franco en el discurs de Nadal del 1969, només uns mesos després que el seu successor, el príncep Joan Carles de Borbó, jurés els principios fundamentales del Movimiento. Atado y bien atado, oi tant! En Genís, l’Anna i els seus amics ho acabaven de viure en primera persona».

 

L’ ombra dels ocellots. Miquel Riera. Ed La Campana 2023. Barcelona. 235 pàg.